Model aeroespacial

Un model aeroespacial, també conegut en anglès com a DemoSat o simulador de massa, és una nau espacial o càrrega útil no funcional que és utilitzada per provar diverses configuracions i la mida, càrrega i característiques bàsiques de maneig del vehicle de llançament. És menys costós que construir models aeroespacials a gran escala desenvolupant el sistema complet (disseny, proves, redisseny, i llançament). D'aquesta manera, els models aeroespacials permeten els processos de prova i integració dels components i aspectes de la nau a ser posats a prova mentre que els contractes detallats pel projecte final són encara en negociacions. Aquestes proves poden ser causades per desenvolupar procediments per a l'acoblament d'un vehicle espacial al seu vehicle de llançament, accés d'emergència i evacuació, les activitats de suport de manteniment, i diversos processos de transport.

Els models aeroespacials són comunament utilitzats per provar naus espacials tripulades; per exemple, a principis de la dècada de 1960, la NASA va realitzar moltes proves utilitzant models de la nau espacial Apollo sobre coets Saturn I, i la nau espacial Mercury sobre els coets Atlas (per exemple Big Joe 1). El Transbordador espacial Enterprise va ser utilitzat com a model aeroespacial per provar el conjunt de llançament i el transport a la plataforma de llançament. El desenvolupament del Projecte Constellation de la NASA va utilitzar un model aeroespacial de la nau espacial Orion sobre un coet Ares I per a les proves incials.